L'àcid siàlic és un terme genèric per a una família de molècules de sucre àcid que sovint es troben als extrems més externs de les cadenes de glicans a la superfície de les cèl·lules animals i en alguns bacteris. Aquestes molècules solen estar presents en glicoproteïnes, glicolípids i proteoglicans. Els àcids siàlics tenen un paper crucial en diversos processos biològics, incloses les interaccions cèl·lula-cèl·lula, les respostes immunitàries i el reconeixement del jo del no jo.
L'àcid siàlic (SA), conegut científicament com "àcid N-acetilneuramínic", és un hidrat de carboni natural. Originalment es va aïllar de la mucina a la glàndula submandibular, d'aquí el seu nom. L'àcid siàlic es troba generalment en forma d'oligosacàrids, glicolípids o glicoproteïnes. En el cos humà, el cervell té els nivells més alts d'àcid salival. La substància grisa del cervell conté 15 vegades més àcid salival que els òrgans interns com el fetge i els pulmons. La principal font alimentària d'àcid salival és la llet materna, però també es troba a la llet, els ous i el formatge.
Aquests són alguns punts clau sobre l'àcid siàlic:
Diversitat estructural
Els àcids siàlics són un grup divers de molècules, amb diverses formes i modificacions. Una forma comuna és l'àcid N-acetilneuramínic (Neu5Ac), però n'hi ha d'altres tipus, com l'àcid N-glicolilneuramínic (Neu5Gc). L'estructura dels àcids siàlics pot variar entre espècies.
Reconeixement de la superfície cel·lular
Els àcids siàlics contribueixen al glicocàlix, la capa rica en carbohidrats de la superfície exterior de les cèl·lules. Aquesta capa està implicada en el reconeixement, l'adhesió i la comunicació cel·lular. La presència o absència de residus específics d'àcid siàlic pot afectar la interacció de les cèl·lules entre elles.
Modulació del sistema immunitari
Els àcids siàlics tenen un paper en la modulació del sistema immunitari. Per exemple, estan implicats en emmascarar les superfícies cel·lulars del sistema immunitari, evitant que les cèl·lules immunitàries ataquen les cèl·lules del propi cos. Els canvis en els patrons d'àcid siàlic poden influir en les respostes immunitàries.
Interaccions virals
Alguns virus exploten els àcids siàlics durant el procés d'infecció. Les proteïnes de la superfície viral poden unir-se als residus d'àcid siàlic de les cèl·lules hostes, facilitant l'entrada del virus a la cèl·lula. Aquesta interacció es veu en diversos virus, inclosos els virus de la grip.
Desenvolupament i funció neurològica
Els àcids siàlics són crucials durant el desenvolupament, especialment en la formació del sistema nerviós. Estan implicats en processos com la migració de cèl·lules neuronals i la formació de sinapsis. Els canvis en l'expressió de l'àcid siàlic poden afectar el desenvolupament i la funció del cervell.
Fonts dietètiques
Tot i que el cos pot sintetitzar àcids siàlics, també es poden obtenir de la dieta. Per exemple, els àcids siàlics es troben en aliments com la llet i la carn.
Sialidases
Els enzims anomenats sialidases o neuraminidases poden escindir els residus d'àcid siàlic. Aquests enzims estan implicats en diversos processos fisiològics i patològics, inclòs l'alliberament de partícules de virus de nova formació de cèl·lules infectades.
La investigació sobre els àcids siàlics està en curs i es continua explorant la seva importància en diversos processos biològics. Entendre els papers dels àcids siàlics pot tenir implicacions en camps que van des de la immunologia i la virologia fins a la neurobiologia i la glicobiologia.
Hora de publicació: 12-12-2023
